dimecres, 16 de maig de 2012

Els malsons

Els malsons s'havien repetit cada cop amb més freqüència. Cada nit somiava quelcom semblant, i ja feia una setmana que em despertava de sobte, amb un xiulet agut brunzint a les meves oïdes que em crispava els nervis.

La darrera nit, però, m'havia desvetllat poc abans de despertar. Era una sensació estranya. La meva ment estava conscient, però el cos encara romania adormit. Havia escoltat un missatge d'alerta, i immediatament m'havia eixorivit. El cos respongué al cap d'uns segons. Vaig obrir els ulls i em vaig quedar badant, mirant el sostre del cubicle on dormia. Tenia la cara enganxifosa, i el cos amarat de suor. Quin sentit tenien aquells somnis? Per que sempre eren iguals? Estava fallant alguna cosa al meu cervell?
Vaig revisar els meus sistemes de seguretat, les connexions, els tallafocs. Però no hi vaig trobar cap intrusió, cap problema tècnic ni cap avaria. Potser hauria de passar alguna revisió, però fins que no hi hagués l'Hospital Demeterenc, no hi haurien metges especialitzats en cervells amb digitalització.

El xiulet anava minvant. Tenia la boca seca i l'estomac buit. Necessitava sortir a fora, menjar alguna cosa, i desempallegar-me d'aquella sensació de déjà vu que tenia cada matí des de feia uns dies.

Em vaig dutxar a corre-cuita. Cada minut  que passava dins l'habitacle se'm feia etern. Dormir malament em feia estar de mal humor, i aquesta mala llet només desapareixia quan em distreia. Per distreure'm, només calia sortir del Cinc i anar a fer qualsevol activitat programada a la Casa de Demèter. Feia molt que no veia a la Tau. Potser m'aniria bé una estona de la seva efusiva personalitat.

Em vaig vestir còmoda, amb un xandall negre amb tres ratlles vermelles verticals als costats que m'havia regalat el pare, i una samarreta de la selecció catalana de rugbi. Potser també m'aniria bé passar pel gimnàs per treure'm l'estrés. Vaig planificar-me el dia. Esmorzar al menjador comú, rentar la roba a la bugaderia, anar al gimnàs, i després de dutxar-me, arreglar-me els cabells a la perruqueria. Prendre una orxata amb la Tau. Redactar un nou article pel fanzine "Demeterans" que feia poc que s'havia creat per iniciativa ciutadana. Enllestir alguns detalls del cinquè documental per a la Fundació. Demanar menjar per emportar i sopar a casa, mirant algun capítol d'alguna sèrie antiga de les que m'agraden. Llegir...i intentar dormir sense somiar.  Eren les meves intencions per aquell dia. També intentaria contactar amb els pares. M'havia acostumat a trobar-los a faltar, i ja no em feia tant mal pensar en la Terra. Ja feia mig any que havia arribat a Demèter. El temps passava volant i em semblava com si fes un mes just que haviem aterrat.

Vaig deixar el botcàmera al seu calaix, avui no volia cap mascota espieta seguint-me a tot arreu. A fora feia un dia preciós, tot i que ningú més estaria d'acord amb mi. Un front de núvols verd-grissencs s'apropaven cap a la nostra zona i aviat s'empassarien el sol i la llunyana lluna blava, que de dia semblava una taca pàl·lida a l'horitzó. Vaig decidir encarar el dia amb actitud positiva i vaig començar per baixar els esglaons del Cinc a saltirons. Deixava enrera els malsons, però alguna cosa em deia que quan tornés, ells també ho farien.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada