Missatges del Passat

Després de les Guerres del Coltan, al segle XXI, es va prohibir l'extracció d'aquest mineral a la major part dels països proveïdors. El coltan era utilitzat a l'indústria armamentística, però també era fonamental a la de telecomunicacions. Per aquesta raó, les selves i terres on es trobava eren arrasades per les multinacionals, esclavitzant a les poblacions que hi vivien i destruint els ecosistemes. El primer punt del tractat de pau deia que a partir d'aquell moment només es podria utilitzar coltan reciclat, i per tant, tota la tecnologia que en contenia disposava d'uns contenidors de reciclatge especials a les botigues de telecomunicacions. Estava prohibit comerciar amb ell sense un permís específic, i per tant, no es podien revendre els mòbils, ordinadors portàtils, televisors de plasma... i estava castigat per la llei llençar aparells que tinguessin coltan a qualsevol altre contenidor.
La rebesàvia de l'Alba els havia conservat tots, potser per que la informació que hi havia a dins no arribés a mans indesitjades.
 La Nèbula m'havia enviat el contingut dels aparells de comunicació de l'amiga de la nostra avantpassada. Havia trobat moltes coses interessants dins l'estable on havia viscut la lleidatana. Però els missatges dels telèfons mòbils eren l'única cosa que necessitava. Era un miracle que encara es conservés la targeta de memòria d'aquells aparells. Els mòbils ja no funcionaven, no s'encenien, i estaven plens de pols per dins i per fora. Però els seus dispositius interns encara es podien emprar si se'ls feia una neteja. La Nèbula havia anat a un col·leccionista de tecnologia antiga i havia aconseguit que l'ajudès a recuperar la targeta de memòria interna.
Ara estava rebent aquella informació a través d'Extranet.

--Vull morir sota el firmament que m'ha vist nèixer. He rebut trucada de qui ja saps. He dit que no. Fingiré la meva mort, ma familia m'ajudarà. Si no ho faig, em vindràn a buscar. Ja en sé massa, de tot aquest afer. Fins aviat, amiga meva. --

Era un missatge enviat des del mòbil de l'Alba a un altre mòbil. El número pertanyia a les inicials J.Ll.G. La resposta d'aquell mòbil era molt breu, però llegint-la, el cor em va fer un salt.

-- Que descansi amb tu allò que jau sota terra. Que el futur trobi el passat a les teves mans. Fins sempre, amiga meva. Pensaré en tu des del més enllà. --

Vaig començar a saltar per tot l'habitacle cridant d'emoció, d'alegria, de follia! La Tau, que havia vingut a prendre's una orxata amb mi, estava al·lucinant amb la meva reacció sobtada. Ella no sabia que en aquells moments estava connectada a Extranet i devia pensar que m'havia tornat boja de cop. La vaig agafar per la cintura i la vaig enlairar, i després la vaig abraçar i vam giravoltar fins caure a terra. L'orxata havia sortit volant de les seves mans i totes les parets havien quedat esquitxades de blanc. Ella també s'havia empastifat, i vam esclafir a riure, ella sense saber ben bé per què, i jo per que ja sabia on eren les respostes que tant havia desitjat trobar.

-Sort que volies que tastès aquesta beguda tan típica dels Països Catalans...Em sembla que les parets l'estan gaudint més que jo! -digué la Tau, eixugant-se el líquid blanc que li regalimava pels cabells.
 Per un instant vaig sentir una fiblada de desig, mentre se li escolava la orxata per la regatera. Se li havia mullat la samarreta i se li transparentava la pell bruna. Vaig enretirar els ulls dels seus pits, avergonyint-me dels meus instints.

-T'explicaré el motiu d'aquest rampell, Tau, però primer he d'enviar un missatge urgent. Si vols dutxar-te, hi ha roba neta al primer calaix. I serveix-te més orxata, sisplau. De seguida estaré amb tu.

---Obrint el Servei de Missatgeria d'Extranet.---
"Nèbula, cosineta: Ets la millor! Ho has fet molt bé! Ara ja sabem on es troben les càpsules. Només has de trobar la tomba de l'Alba. Tant de bo no l'hagin incinerat! Sort!"

---Missatge enviat ---