La captura de la Ghost

La Ghost s'atura per descansar a la cambra dels fòssils. Fa poc que la va descobrir. La Venus n'havia escrit alguna referència als seus informes.

"És estrany", pensa. "La fissura ja s'hauria d'haver tancat fa estona".

A la paret continua supurant el forat, que roman obert com si esperés l'arribada d'algun altre ésser orgànic. Després d'assegurar-se que està sola a la caverna, s'asseu ben lluny d'aquella cosa metàl·lica a mig fondre que hi ha al bell mig de la cambra. No sap el que és, però per si de cas no s'hi apropa mai. Li agrada estar-s'hi allà. No hi ha tanta humitat com a la resta de les coves que ha anat trobant. Potser per això s'hi conserven tan bé aquells fòssils. No sap quina mena de criatures són, però podria passar-se hores mirant-les i fent volar la imaginació. Hi ha éssers rars que mai podria haver imaginat cap ment humana. Hi ha fòssils que són com closques de cargol amb formes impossibles, amb tentacles, esquelets enrevessats i extremitats asimètriques. Hi ha flors i fulles, i alguna superfície rugosa que sembla l'escorça d'un arbre. Més que fòssils semblen baixrelleus esculpits a la roca, afaiçonats per alguna mà humana temps enrera.

Deixa de badar i obre la motxilla que ha robat fa una estona. S'empassa una hidrocàpsula i rossega una barreta energètica de cereals i algues. S'ha de controlar per no menjar-s'ho tot de cop, ja que està afamada, però sap que amb un sol mos d'aquella barreta ja tindrà prou reserves calòriques per tot el dia.

Sent una fregadissa a prop i es posa en guàrdia. La paret està supurant més fluxe de l'habitual. S'hi acosta amb precaució i apunta amb la Trepanadora cap a l'esquerda, que comença a tremolar amb espasmes rítmics.

"Potser només és una bestiola perduda a les galeries".

Alguna vegada li ha semblat escoltar sorolls estranys en alguna cova, però no li ha donat importància. En llocs tancats amb tants orificis invisibles hi ha una acústica estranya que fa que sentis l'eco dels teus propis sorolls al cap de molta estona.

De sobte la paret s'obre en vertical i escup un munt de líquid llefiscós de color transparent. La Ghost es fa a un costat i espera impacient l'arribada del que sigui que l'ha seguit fins allà. Les ombres l'amaguen, però per si de cas, intenta connectar el sistema d'invisibilitat. Però com tants altres cops, torna a fallar. Només la foscor la pot ocultar.

Un cos humà apareix a través de la fissura, i s'atura en trepitjar la cambra. L'intrús observa el lloc on es troba amb deteniment, mentre es neteja els cabells d'aquella substància fastigosa que li regalima pel cos. Sembla abstret amb el que veu, amb els fòssils i la peça metàl·lica que té al davant. Roman quiet amb una posició relaxada, però manté la seva arma desenfundada, apuntant endavant.

"Com m'ha pogut trobar?", es pregunta la Ghost.

S'adona que reconeix aquella fesomia. Es tracta d'un dels nois que apareix a les pintures del G-Wagon. El mateix que li havia cridat l'atenció.

"Quina llàstima, és maco...Espero que no em vegi. Em sabria greu haver de matar-lo."

Però just al moment de pensar això, com si l'haguès sentit, el noi es gira i l'apunta amb la seva arma.

La Ghost reacciona a l'instant i surt corrent d'entre les ombres disposada a abatre a l'intrús. Però el noi, amb una agilitat inesperada, defuig l'atac i s'ajup, esquivant a la noia per pocs centímetres.


"No comptava amb això", es diu la Ghost." L'he subestimat".

L'intrús se la queda mirant sense deixar d'apuntar-la, però no sembla que vulgui disparar.

-Tranquila... No et vull fer mal...

La Ghost continua apuntant-lo amb la Trephine, però per alguna raó desconeguda no és capaç d'apretar el gallet. El noi continua parlant.

-Si deixes d'apuntar-me jo també ho faré. No és cap parany, t'ho prometo.

Ella dubta. Si l'hagués volgut disparar, ja ho hauria fet. Veu que ell comença a abaixar el canó de l'arma.

"L'hauria d'eliminar. Que coi em passa? "

Però com si el seu cos actués independentment del seu cervell, la Ghost comença a abaixar la Trephine. I ell acaba d'enfundar la seva arma i fa un petit pas cap a ella.

"Quiet!!!! "

És clar, ell no la pot sentir. Però ella ha tornat a apuntar-lo amb la Trepanadora. No permetrà que se li apropi més. No confia en ell. Pot ser un altre fill de puta com el que va intentar violar-la.

-Sé que ets qui ens ha estat pispant provisions d'amagat. I també sé que ens vas ajudar durant la incursió dels soldats de l'Aliança. Només vull que parlem. Podem ajudar-nos mutuament.

La Ghost es sent impotent. Voldria poder explicar-li que no en vol saber res, d'ell i de la seva gent. Vol allunyar-se'n i fugir per la fissura, però el noi està just davant de l'entrada. S'ho juga tot a una carta i es llença contra ell amb totes les seves forces, fent-lo caure i rodolant amb ell per terra. Sent una pressió forta contra el coll i s'adona que s'està ofegant. Han forcejat mentre rodolaven, però ara es troba totalment immobilitzada a sota del cos d'ell, que la observa impertèrrit. Té una mà al seu coll i l'altre li apreta el canell de la mà que subjecta la Trephine. La Ghost sap com deslliurar-se d'ell. S'ha entrenat tota la vida per situacions com aquella. Però per alguna estranya raó es sent intimidada per la mirada que li clava ell.

-No m'esperava que fossis tan agressiva, però et donaré una altra oportunitat, per que sé que estàs espantada i que la por et fa ser desconfiada. Et deixaré anar a poc a poc, i després ens presentarem com cal i oblidarem tot això. Et sembla bé?

Ell s'aparta d'ella i l'ajuda a aixecar-se. La Ghost no entén l'actitud d'aquell noi. L'ha atacat dos cops i ell ni s'immuta.

-Em dic Dzeko, tot i que alguns amics em diuen Jack. Sóc un fugitiu de la colònia de Demèter.

La Ghost fa un pas enrera i enfunda la Trephine.

-El teu torn, noia. Qui ets? Que hi fas aquí?

Però ella no respon. Potser ho faria si pugués. Però no pot. I tot i que el noi sembla una bona persona, l'instint de la Ghost li diu que se n'ha de desfer, que no ha vingut a fer amics i que té un objectiu a assolir. Així que sense fer cas de la consideració de l'intrús, torna a llençar-se contra la fissura, i aquest cop en Dzeko no hi és a temps per aturar-la.

La Ghost travessa les galeries com un llamp, esquinçant els teixits de la roca amb els mans per obrir-se pas a més velocitat, però sap que el té a darrera, sent la seva presència com si el tingués a tocar.

I de sobte sent un cop molt fort al cap i cau de genolls cap endavant, semi-inconscient.

-No m'has deixat cap més opció.

En Dzeko la lliga. Ella sent com la està desarmant i com se la carrega a l'esquena per endur-se-la cap a la seva base. Tanca els ulls i es deixa arrossegar cap a la inconsciència.

Quan desperta, al cap d'uns minuts, s'adona que continuen tancats entre les parets llefiscoses de la gruta.

-Sembla que la paret no es vol obrir. Haurem d'esperar-nos aquí, així que no et posis nerviosa i comporta't.

La Ghost el fulmina amb la mirada. Però no hi pot fer res. La té lligada de mans i peus i a més la està abraçant amb tot el seu cos. I es sent misteriosament bé, protegida entre aquells braços desconeguts. Feia molts anys que no sentia l'escalfor d'una altra persona, i més anys encara que no l'abraçava ningú. És una sensació agradable. Perillosament agradable. La Ghost s'acomoda contra el cos del seu captor amb un moviment suau, imperceptible. En Dzeko sembla gaudir de la situació.

I el Dzeko que està revivint el record, connectat ara mateix a la memòria de la Ghost, també.

Al cap d'una estona, la fissura es comença a dilatar, però molt a poc a poc, així que han d'avançar abraçats, empenyent les parets amb el cos i fent pressió per que no es tornin a tancar. En Dzeko llença la Trepanadora a través de la membrana que els separa de l'exterior. I es deixen caure cap al forat, envoltats de fluids llefiscosos i grumolls gelatinosos.

La Ghost sent veus al seu voltant. Obre els ulls. I un munt d'ulls l'estan mirant.
 


La sessió s'acaba aquí. Tots recordem el primer cop que vam veure a la Ghost. Ara hem viscut com va ser el primer cop que ella ens va veure a nosaltres. En Dzeko i ella es miren una mica ruboritzats. La resta marxem i els deixem una estona d'intimitat.