divendres, 8 de febrer del 2013

Records recents

Estem de nou dins la memòria de la Ghost. Avui en Dzeko també hi està connectat, i en Pòl·lux fa guàrdia.

Els records són molt nítids, ja que són més recents. Sentim la fam de la noia. Ja se li han acabat les provisions que ens havia pispat del campament. Necessita tornar al G-Wagon i endur-se una altra motxilla plena de menjar en conserva i hidrocàpsules. Després de proveïr-se bé, abandonarà les coves i tornarà cap a la base meteorològica, on segurament tenen retinguda a la Venus. No li agrada deixar la feina a mitges.

La Ghost s'obre pas per la fissura que va utilitzar l'altra vegada. Ha aconseguit recarregar la bateria de l'uniforme amb energia solar, i de nou pot emprar la funció d'invisibilitat. Però des que en Groff li va estripar l'uniforme per l'engonal, totes les funcions fallen. Hi devia haver alguna connexió important allà. Segons com es mogui, l'antitèrmic s'atura i l'invisibilitat deixa de rutllar correctament. En comptes de copiar l'entorn com un mirall, fa ones fosques per tot el cos, com si no detectés cap imatge sòlida al seu voltant. A estones, torna a funcionar. Però no podrà comptar amb aquesta funció a l'hora de caçar l'objectiu. Només podrà confiar en no errar el tret, i aquest cop no serà clement.

La cova sembla deserta. Està totalment a les fosques i no hi ha cap soroll ni moviment a la vora. El G-Wagon està al mateix lloc que l'altre cop, amagat entre les ombres i envoltat d'estalactites. La Ghost avança cap al vehicle a poc a poc, apuntant amb la Trephine per si hi ha algú a dins. És buit. Entra al contenidor de càrrega i s'afanya a omplir la motxilla amb totes les coses que necessita. Es pregunta qui deu viure en aquella cova. El transport està ple d'andròmines innecesàries per la supervivència, com pinzells, mantes de textura estranya, i un munt de quadres fets a mà. Per curiositat, tafaneja les pintures  que té més a prop. Són imatges de paisatges demeterencs, horitzons verds, crepuscles, la Lluna Blava reflectint-se als llacs, globus farcits de pòl·len surant als aiguamolls... I gent. Hi ha un munt de retrats de colors vius, i semblen molt recents. Estan fets en algun lloc de les coves, però no és una cova ben bé. Està plena de vida, amb aigua i plantes i molta llum. La Ghost està impressionada per la bellesa de les pintures i gairebé no s'adona que fa estona que bada i que ja hauria d'haver marxat. Però encara no s'ha fixat en la gent que hi apareix. Pel que sembla, allà a dins hi viuen cinc persones, a menys que l'artista no aparegui a cap dels retrats, que aleshores serien sis. Però l'ego dels artistes sovint els fa autoretratar-se, així que segur que és alguna d'aquelles persones dels quadres. Totes apareixen en escenes quotidianes i fent tasques diferents.

Hi ha un noi molt bru, força prim, de pell torrada i faccions índiques, que pren el sol gairebé nu estirat a la molsa. Sembla força més gran que ella mateixa, doncs ja se li marquen algunes potes de gall al voltant dels ulls. Deu rondar la trentena, com la noia que apareix a la següent pintura. És una dona de pell clara, amb els cabells llargs i la mirada brillant. Té les mans recolzades al ventre, i pel que sembla, està embarassada. Somriu mirant cap a l'horitzó llunyà, com si només mirant-lo hi pugués arribar. El següent retrat és d'una noia baixeta i molt bruna, amb els ulls negres i els cabells foscos molt curts, gairebé rapats. Un tatuatge li recorre la cara, fent filigranes al voltant dels ulls i la barbeta. Somriu amb la boca oberta i se li intueixen unes dents petites i separades que li donen una aparença entremaliada. Deu tenir vint-i-pocs, però el seu aspecte infantil fa que sembli una adolescent. Darrera d'aquest quadre, n'apareix un d'un soldat uniformat de l'Aliança. Sembla molt ben plantat, el típic noi que podria aparèixer als anuncis d'allistament. És alt i té el cos ben treballat, de complexió forta. Ni massa musculat ni massa prim. Blanc de pell, cabells castanys, ulls marrons i somriure perfecte. Uns vint-i-pocs anys. A la imatge, el noi sosté una HELGun amb mira de franctirador. La Ghost es pregunta que coi pinta un soldat amb aquelles persones, que clarament viuen al marge de les lleis de l'Aliança.

La darrera imatge pertany a un noi jove, més jove que ella i tot. No sap que és, però té quelcom especial que li crida l'atenció. La Ghost es queda embadalida mirant-lo. Té els ulls verds, els cabells castanys i la pell clara. El seu somriure és més discret que el dels seus companys, potser per que està concentrat en allò que està fent. Sembla estar immers en els seus pensaments, mentre observa unes dades hologràfiques desplegades davant d'ell des de la seva omnieina. Té una mirada molt misteriosa i la Ghost s'adona que és això el que més li agrada del seu aspecte. Li sembla un noi atractiu. El tipus de noi que li agradaria conèixer si no tingués una professió com la seva.

De sobte li sembla percebre un moviment proper. Un botcàmera, el mateix que va veure l'altra vegada, sura pel sostre a poc a poc, esquivant les estalactites i descendint cap al G-Wagon. La Ghost es mira les mànigues. La funció d'invisibilitat està activada, però és possible que l'antitèrmic estigui fallant i el botcàmera l'hagi detectat amb un sensor d'infraroigs. El botcàmera passa de llarg i la noia respira alleujada.

Es carrega la motxilla a l'esquena i surt del G-Wagon a poc a poc, tractant de quedar fora de l'angle de visió del botcàmera. Està a punt d'arribar al forat pel que ha vingut, quan s'adona que li comença a fallar l'uniforme. Les ones fosques s'estenen per tot el seu cos sense acabar de definir cap imatge homogènia. Es llença a còrrer cap a la fissura i s'hi endinsa sense mirar enrera, tot i que té la estranya sensació que algú la segueix.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada