Missatge de la Venus

El missatge de la Venus era molt fugaç, gravat a correcuita i amb interferències. Era un missatge de veu telepàtica.

" No tinc temps, estan a punt de desconnectar-me d'Extranet. Sé que vas marxar de la colònia i vius amagada amb un grup de rebels. En Pavlichenko creu que sé on ets i em té en una cambra especial per fer-me un interrogatori. Si ens tornem a veure, t'explicaré el que t'he amagat des que ens vam conèixer. De moment només et puc dir el que he fet des que vaig fugir. Vaig aconseguir escapar durant un temps, i em vaig refugiar a la cova on ens vam conèixer. En Groff, el meu vigilant, em va seguir la pista, però no em va arribar a enxampar. Vaig deixar de notar que em seguia al cap d'uns dies, i vaig suposar que m'havia perdut el rastre. A dins la cova em vaig alimentar de píndoles nutricionals i injeccions hidratants. He pogut estudiar a fons el funcionament biològic del subsòl. T'envio tots els arxius i plànols que expliquen amb tot detall els meus descobriments. Que no caigui mai en mans d'en Pavlichenko. És planetòleg i s'adjudicaria els mèrits de la meva descoberta. Si em passa alguna desgràcia, vull que es sàpiga que vaig descobrir l'ànima de Demèter. El planeta està viu per dins, Ona! És meravellós! "

Es sent de fons un brogit i la veu telepàtica s'interromp uns instant.

"M'estan inoculant el sèrum, en pocs segons estaré incapacitada. He vist el que està passant aquí als laboratoris exteriors. He alertat al meu pare, però no sé si serà a temps d'aturar en Pavlichenko. Sento no haver-te confiat tota la informació sobre mí, Ona. Sé que estàs amoinada per mí, però no has de patir. Si sapiguessis la veritat, t'adonaries que no paga la pena preocupar-se per la meva persona. Amagueu-vos bé, i no feu res que us posi en perill! Fes-me cas! El meu pare enviarà algú a aturar tot això, de debò! "

Li falla la veu. El sèrum ja devia estar fent efecte.

"A la cova hi havia algú més, Ona. Era una ombra transparent que es movia en silenci. Al principi pensava que era en Groff, però...Em va disparar. Vaig aconseguir còrrer fins a l'exterior, i l'assassí no em va seguir, però a fora hi havia soldats de l'Aliança. I així és com em va trobar en Pavlichenko. No sé qui o que és allò que em va intentar matar, però aneu amb compte, encara hi deu ser. "

En sentir aquest missatge de seguida vaig intuir de qui es tractava, però encara no ho he dit a ningú.

"Necessito mantindre'm estable per poder-te enviar el missatge, Ona. Uns segons més i prou... No t'ho vaig dir mai, i no ens coneixiem prou... però sé que entre tu i jo hi va haver una mena de connexió des del principi. No sé de quina mena, però em sento molt propera a tu. Espero que estiguis bé. Molta sort, Ona..."

I aquí es va tallar el missatge. I des d'aleshores no deixo d'escoltar-lo cada poques hores, i tracto d'esbrinar que és això que m'ha amagat, i per que se suposa que no m'he d'amoinar per ella. Té a veure amb el projecte "Eternitat" que apareixia a les imatges que vaig rebre fa un temps? Té a veure amb l'arxiu secret "Venus" que hi ha al microxip?

Hi ha tantes coses que voldria preguntar-li... Que va passar amb en Groff? Pel seu missatge, dedueixo que no va ser ella qui el va matar. I qui altre podia ser? L'ombra de la que parla? I no tinc cap dubte de qui és qui la va disparar. La Ghost. La noia fantasma que es movia per les coves travessant les parets com un esperit. Per que ho va fer? Va ser ella qui va matar en Groff? Si va ser ella, comptava amb un vehicle de propulsió. En Pòl·lux va trobar el rastre d'una càpsula mòbil subaqüàtica. Potser encara la podriem fer servir! Però ens haurem d'esperar a que la nostra captiva parli. I sembla que va per llarg. En Pòl·lux comença a perdre la paciència, però no vol forçar la situació. Respecta a en Dzeko. La noia encara no ha sortit del seu bloqueig, tot i que el nostre company diu que progressa favorablement.

Després hi ha l'assumpte del seu pare. Si el va alertar, per que encara no ha enviat ningú a rescatar a la seva filla? Se sap que hi ha naus de l'Aliança en aquest sector de la galaxia, per que estan investigant la resta de planetes d'aquest sistema solar. Si el seu pare ha rebut la informació de la Venus, si està al cas dels experiments de l'equip científic, per que no ha fet res? No és un home tan poderós? Diu la Venus que ens amaguem i que no fem res, que no cal que ens amoinem, que tot ho resoldrà el seu progenitor. Però no ens podem quedar de braços creuats. No sabem si realment hi ha ajuda en camí. No ens en podem refiar de l'efecte del seu missatge a la Terra. Potser ni tan sols l'han rebut. I si l'han rebut i han contactat amb en Pavlichenko i en Patterson, ara tenim un autèntic problema, perque voldran esborrar proves i eliminar a tota pressa a qualsevol persona que tingui informació sobre el tema. O sigui, NOSALTRES. Però a la Venus no. Per alguna estranya raó, no li poden fer mal. O això vull creure. Si no, per que tanta protecció?

Ella estava a una cova orgànica, no gaire lluny d'on som. Segurament fins i tot s'hi pot arribar des d'aquí, a través dels túnels que encara no hem explorat. Això em fa sentir frustrada. Hem estat tan a prop sense saber-ho! I les seves darreres paraules em tornen a fer sentir quelcom que no vull sentir. I quant més misteri l'envolta, més m'atreu. Pensava que amb el temps els sentiments s'esvairien. Però no ha estat així. Ha calgut només un missatge de veu telepàtica per fer renèixer totes les emocions que tenia emmagatzemades en algun racó del meu cor. Si el temps i la distància no poden esborrar això, res no podrà fer-me oblidar aquest amor. I si és així, en Píter tampoc podrà oblidar-me a mi. No és el primer cop que estic en un cercle amorós, però sí que és la primera vegada que tinc tan clar que no puc ser feliç ni amb un ni amb l'altre. Que no cal triar, per que no hi ha un demà per compartir amb cap d'ells dos.

La informació que va enviar-me la Venus la he mostrat a la resta: Un plànol hologràfic de totes les coves no orgàniques de la zona. Intentar fer un plànol d'una cova orgànica és una feina inútil, per que no paren de moure's i d'obrir nous forats a diferents llocs. Els estudis realitzats per la Venus són increíbles. Segons els seus informes, tot el planeta és un organisme viu. Els teixits que recobreixen les roques a les coves són com venes que connecten directament amb el nucli de Demèter. Tot el planeta és com un gran cervell, i a través de les seves "ones" o neurones planetàries, es controla el flux d'energia i la pressió atmosfèrica. El més sorprenent és que l'estructura planetària no té res a veure amb qualsevol altre planeta conegut. No hi ha un nucli pròpiament dit, que faci moure plaques tectòniques. És més aviat com un cor. No hi ha magma sota l'escorça terrestre. Tot es mou gràcies als teixits orgànics que envolten la roca, i el planeta creix i es contrau segons convé. Tot està connectat a aquesta matèria viva, fins i tot l'aigua. Els anàlisis realitzats als aiguamolls mostren la presència d'unes molècules que es corresponen al mateix tipus de composició present a les roques orgàniques. Tot està en constant equilibri gràcies a una connexió biològica natural que arriba a tots els punts de Demèter. Alterar una petita part del planeta podria desequilibrar tots els ecosistemes alhora. És molt important fer pública aquesta informació abans que els humans fem algun mal irreparable al planeta. No hem arribat a entendre totes les dades de l'estudi. No som científics. La única que podria explicar-nos millor els descobriments de la Venus, és la Inger. Però no podem enviar-li la informació, perque no sabem fins a quin punt està controlada.

Tots hem quedat astorats en saber que estem vivint en un planeta que gairebé batega. I ens fa por. Venim d'un món que funciona d'una manera molt diferent. A la Terra i a les altres colònies les pedres són inerts, i els planetes coneguts s'autoregulen a través d'ones sísmiques i de convecció tèrmica. Ens sentim alienígenes, per que no formem part d'aquest ecosistema. I si ens pren per paràsits? I si el planeta s'adona de la nocivitat de la nostra espècie, i crea una toxina letal per eliminar-nos? La Humanitat es va originar a la Terra i potser no hauria d'haver sortit mai d'allà. Quin efecte tindrà la nostra expansió per la galaxia? Potser l'impacte biològic serà devastador i acabarem amb la vida dels altres planetes, com gairebé van fer els nostres avanpassats al seu món d'orígen. Espero que Demèter sàpiga defensar-se.