Hem marxat tots, excepte en Dzeko. Primer hem passat de llarg el congost, per anar a comprovar que l'Invictus, el nostre vehicle, segueix amagat a la cova de l'altra banda de les muntanyes. No sembla que l'hagin descobert, però no ens treiem del cap que pot ser un parany per que confiem en aquell lloc i ens puguin emboscar en un altre moment.
De tornada, ens endinsem a la boira verda en silenci i deixem que en Júpiter es concentri. Mentrestant jo vaig observant de tant en tant a través del botcàmera per si succeeix alguna cosa a la cova. He deixat el botcàmera a càrrec d'en Dzeko. Algú s'havia de quedar vigilant les nostres provisions. Ara que sabem que hi ha una altra persona al nostre territori, hem d'actuar amb precaució. Com que la noia fantasma sembla tan esmunyedissa, el botcàmera serà de gran ajuda si encara porta avariat l'uniforme d'invisibilitat. No ens podiem arriscar a deixar un company sol amb una assassina professional rondant per la cova. La Tau s'havia ofert per quedar-se a la cova amb ell, però necessitavem algú que pugués enfilar-se als arbres a vigilar mentre els altres feiem la revisió de l'Invictus. En Dzeko també ho podria haver fet, però la Tau no és bona lluitadora, i haviem de triar un dels dos per quedar-se a les coves.
Ara mateix en Píter està establint connexió, mentre en Pòl·lux, la Tau i jo el cobrim. Sona una mena de senyal als nostres caps. La conversa s'està executant. Escoltem la veu virtual d'en Píter.
-Com estàs, Ingegärd?
-M'han implantat un xip de seguiment. No sé si poden detectar les meves connexions amb l'exterior, així que fem-ho ràpid.
-No te'l pots treure?
-Això confirmaria les seves sospites. És millor que faci veure que no m'importa.
-Com ho vas saber?
-Han posat un xip de seguiment a tothom, i ningú s'hi ha negat. Per contracte, estem obligats a acceptar qualsevol cosa que l'Aliança ens faci, sempre que sigui pel bé de la colònia. Està clar que jo no podré seguir-vos, en cas d'haver de fugir.
-Però si marxes te'l pots arrencar just abans de sortir a l'exterior, no?
-No. Me l'han posat al clatell, just a tocar de l'axis. Podria causar-me greus lesions a la mèdul·la si no encertés on fer el tall. Necessitaria algú que conegués la posició de les vèrtebres i que estigués disposat a fugir amb mi, però dubto que quedi algú d'aquestes característiques a la colònia. Han començat a traslladar gent.
-A on?
-Diuen que la nova ciutat ja està construïda i que la selecció de colons va en funció de la seva professió. Podria ser creïble si no s'haguessin endut a tots els que hi havia a la llista negra, per que un d'ells és músic, i dutbo molt que la seva presència sigui imprescindible a la nova ciutat.
-Creus que els estan portant als laboratoris?
-Segurament. Però no als laboratoris de la colònia. He estat espiant els moviments dels vehicles als túnels. S'estan emportant els subjectes d'experimentació a la base exterior de les muntanyes, on vivia la Venus.
-No pot ser que sigui veritat allò del trasllat a la nova ciutat?
-Impossible. He vist els informes dels arquitectes. Els robots constructors no acabaran la ciutat fins d'aquí a uns mesos. Ara mateix només hi ha els fonaments i algunes estructures defensives, apart del nucli d'energia i els primers nivells de passadissos.
-Alguna cosa més?
-Sí. Han trobat la Venus. Estava amagada en unes coves a prop dels aigüamolls. Ara està tancada en una cel·la de confinament a la base meteorològica.
Aquesta notícia em trasbalsa, i apreto les dents amb força. Que li deuen estar fent? En Pavlichenko es venjarà d'ella per haver-lo desafiat escapant del seu control. Espero que no experimentin amb ella. No. No poden fer-ho. És la filla d'algú important. De sobte tinc moltes ganes de fer una temeritat i sortir corrents cap a la base científica per rescatar-la. La veu d'en Píter em retorna a la realitat i m'adono que no hi puc fer res, que les missions suicides no solen acabar bé.
-Com saps tot això?
-Es va connectar amb mi des de la cel·la però gairebé no vam poder parlar. Em va dir que la tenen connectada a una bombolla de sedació tot el temps.
-Has aconseguit molta informació útil, Inger. T'hauries de replantejar la teva professió. Els espies guanyen més diners que els geòlegs, saps?
-No m'agrada viure amb por, Píter. Gairebé no puc dormir, estic en tensió tot el temps.
-Em sap greu haver-te involucrat en tot això.-Diu en Pòl·lux, interferint a la conversa.
La Inger no respon.
-Inger?-diu en Píter, preocupat pel silenci sobtat.
-Una cosa més. La nau d'en Pavlichenko no existeix. No hi ha manera de sortir de Demèter amb vida.
Tots aguantem la respiració mentre copsem el significat d'aquelles paraules. La connexió es talla i ens sentim perduts, desemparats enmig de la boira verda. Les nostres vides ja no importen, per que tenim un propòsit i l'hem de portar a terme. Hem de salvar la colònia i informar a la Terra. Després, serem assassinats pels propis humans que ens van portar aquí. Em porto les mans a la panxa i m'adono que la vida que estic gestant no té cap futur. No té sentit continuar lluitant per sobreviure. Només podem fer una cosa a partir d'ara: Lluitar per l'alliberament de la colònia i morir amb dignitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada