Entre aquests rebels hi havia en Pòl·lux. És ell qui em va explicar tot això, la nit que ell i la Inger em van ajudar a sortir de la colònia. Encara em queden molts dubtes per resoldre, però almenys ja sé on comença la història de Demèter.
L'Argonauta no fou la primera nau a aterrar en aquest planeta. Hi va haver una expedició d'avançada, composta per científics i militars de l'Aliança. Van arribar un any abans que la nau de colonització i van començar a estudiar el planeta. Eren els encarregats de seleccionar la millor zona per colonitzar. Al cap d'uns mesos, la Terra va perdre el contacte amb la base científica. Tot i això, no es va aturar el pla principal. L'Argonauta va emprendre el viatge cap a Demèter.
Quan vam arribar aquí, ens pensavem que erem els primers humans que trepitjavem aquesta terra. No era així. Abans que nosaltres, els militars i els científics s'havien recorregut pam a pam cada vall i cada muntanya. Però quan vam arribar, no eren enlloc.
La primera expedició que es va fer a l'exterior de la cúpula, tenia com a objectiu trobar la base científica amb la que s'havia perdut contacte temps enrera. En Pòl·lux dirigia un equip d'exploradors experts en tècniques de supervivència. Anaven ben equipats, però això no impedí que hi haguessin baixes pel camí. Van travessar la boira verda en binomis, amb els detectors de moviment activats per no perdre contacte amb els companys de davant i darrera. Fos com fos, a la boira van entrar-hi vint, i en van sortir divuit. Potser es devien desorientar... però mai més s'en va saber d'ells. Tampoc havien tornat a veure els altres tres soldats que havien desaparegut mentre travessaven els darrers aiguamolls, quan la base científica ja es retallava a l'horitzó.
La van trobar buida. No hi havia rastre humà enlloc. No hi havia res espatllat, ni tan sols s'havien encés les llums d'emergència en tot aquell temps. Tot l'edifici estava en ordre, net, com si no hi hagués viscut mai ningú. Els uniformes estaven endreçats als armaris, i només en faltaven uns quants, els que devien dur posats els habitants de la base. Les mostres recollides pels científics continuaven esperant que algú les analitzés, emmagatzemades en tubs dins un contenidor de conservació. L'única pista que van trobar era un bloc de notes escrit a mà per una militar, una mena de diari íntim o quadern de bitàcola on explicava els esdeveniments que s'anaven succeint dins i fora de la base. A la noia li agradaven els animals, i descrivia amb tot detall cada ésser nou que veia, com les Aullones, o les cuques de llum negra. La darrera d'aquestes anotacions semblava escrita amb preses. Parlava de la desaparició d'una científica i de la recerca que s'estava portant a terme per trobar-la. Després d'aquelles línies, la resta eren fulls en blanc.
En Pòl·lux i el seu equip no van trobar res. Cap cadàver, cap senyal de socors. Després d'informar al seu cap, va rebre ordres de tornar per on havia vingut. Quan va estar davant d'en Patterson, va començar a fer preguntes, car era evident que s'havia silenciat l'existència d'aquella base i la desaparició d'aquella gent. El cap de les forces armades a Demèter li va ordenar no fer preguntes i mantenir en secret aquell assumpte.
Al cap d'un temps, en Pòl·lux va començar a investigar pel seu compte, i durant una expedició, es va separar del grup i es va dirigir de nou cap a la base científica, per buscar noves pistes que potser havia passat per alt. Allà hi va trobar amagat en Píter, gairebé mort de gana i de sed, ja que les antigues reserves de la base s'anaven esgotant. En Píter li va explicar la seva història, com havia sapigut de l'existència de la base, i com havia arribat fins allà des de l'Argonauta. Però això és una altra història.
Per cert, ara ja sé de que em sonava l'accent d'en Pòl·lux. És català, com jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada