divendres, 27 de juliol de 2012

Retrobada

Rememoro amb tendresa el moment de la retrobada.

Ens apropavem a la base, i en Pòl·lux m'anava explicant com s'havien autogestionat durant tot aquell temps. Amb les provisions que aconseguia la Inger, no en tenien prou. Feia temps que havien trobat els informes científics de la base, i gràcies a ells havien començat a reconèixer els vegetals que podien ser comestibles.

En Pòl·lux va marcar una clau numérica a la pantalla digital de la porta de la base, i s'encengué una llum vermella.
-Contrasenya? -digué una veu coneguda.
-Au, Júpiter, obre! Que tinc una sorpresa per a tu! -respongué en Pòl·lux.

La porta s'obrí, i a l'altra banda hi havia el meu amic Píter, que m'abraçà contra ell amb tanta força que em deixà sense alè. Per un instant, se'm quedà mirant fixament, el seu rostre a dos centímetres del meu. Aleshores en Pòl·lux trencà l'encís d'en Píter, que per a mi començava a ser una situació incòmoda.

-Vaja, veig que us heu trobat a faltar...Doncs au, aneu per feina!-digué sorneguer, amb un somriure d'orella a orella.
En Píter es ruboritzà i em deixà anar a poc a poc.
-Com et trobes?
-Espantada. Atabalada. Angoixada. Per Gaia, és la bogeria més gran que he fet a la meva vida, Píter!
-Tranquila... sé que ara et sembla que n'acabaràs penedida, però si aconseguim tornar a la Terra, seràs tractada com una heroïna.
-Però per que? No sé ni per que sou aquí. No sé res de res. Si no m'ho expliques ara mateix em tornaré boja. Per que no podem contactar amb la Terra i dir el que s'hagi de dir i prou? Com coi t'ho vas fer per inserir-me un QR a l'ull? I que conté el maleït microxip per que sigui tan perillós dur-lo a sobre?

Estava a punt de patir un infart. Per fi podia fer mil preguntes i per fi n'obtindria les respostes. Necessitava deixar de tenir incògnites per un temps. En Píter m'acaricià una galta i em vaig apartar, inconscientment. Em vaig adonar que aquell gest li havia ferit els sentiments. Vaig recordar la nit que va aparèixer de sobte al Cinc. Aquella nit em va besar, i amb el bes, em va posar el microxip a la boca. Ara que em tornava a tenir davant, la seva mirada em mirava amb desig. Però jo no el podia correspondre. El meu cor era en un altre lloc. I en Píter era un noi molt especial...però no sentia res més que amistat per ell.

Vaig continuar fent preguntes sense parar, tot i que ell no me'n responia cap i continuava observant-me callat, recolzat contra la paret de l'entrada, mentre en Pòl·lux s'enduia les provisions cap a dins de la base.
-Com vas escapar de l'Argonauta? En saps alguna cosa, d'una biòloga anomenada Venus? Tens idea de com estic ara mateix? Acabo de sacrificar la oportunitat de la meva vida! Ai, mare...que faré ara? Píter, per que vas...

En Píter em callà de cop. M'etzibà un petó als morros que em deixà sense parla.Fou un petó innocent, tendre, càlid, i ple de sentiment. Feia molt temps que no em besaven, i encara molt més temps que no em besaven així. Hagués pogut desfer-me d'aquella abraçada suau, alliberar-me d'aquells llavis humits i tous que em premien la boca amb fruició. Però feia tan temps que no sentia allò... Va ser egoïsta per part meva deixar-me endur, donar-li esperances tot i saber que els meus sentiments eren diferents dels seus. El seu petó no sols era de desig. Però jo li corresponia per instint, com un animal que fa massa temps que està en zel i es deixa fer.

Em vaig adonar que si no hi posava fre, la cosa aniria a més, i aleshores ja no tindria solució. Els seus ulls brillaven molt quan ens vam separar i em vaig sentir encara més culpable.
-No saps quants cops he somiat amb aquest moment, Ona.
-Píter, jo...

En Pòl·lux va aparèixer de nou i li va llençar un paquet de cigarretes (totalment il·legals a la colònia) a en Píter.
-Té, pesat! De la reserva privada d'en Patterson. No te'ls fumis tots de cop!
Aleshores en Píter es va encendre una cigarreta i em va oferir una pipada.
-No, gràcies. No fumo.-vaig dir fastiguejada.- No sabia que fumaves.
-I no fumo.-Digué ell. -És la meva primera cigarreta.
El vaig mirar amb incredulitat.
-I que t'ha donat amb el tabac? No saps que és perjudicial per la salut?
-Vull provar-ho tot a la vida. -Va fer una pipada i va estossegar una bafarada de fum- A  més, hem descobert que el fum de tabac allunya els insectes. I quan t'estiguin rondant les sangoneres alades que hi ha per aquí, agrairàs que hagi començat a fumar.

En Pòl·lux ens va tornar a deixar sols, i en Píter em guià per la base, mostrant-me cada sala sense aturar-se a cap d'elles, fins que vam arribar a una cambra molt luxosa, amb unes vistes increïbles del cel i de la vall.
-Aquesta serà la teva habitació. Però si vols, la podem compartir.

La tensió sexual es va disparar de cop. Ell em somreia picardiós. Em vaig pensar molt les paraules abans de dir-les. No volia ferir-lo.
-Píter, ets molt bon noi, ets atractiu, intel·ligent, i tens tot el que una noia desitjaria trobar en una parella... però estic penjada d'una altra persona, tot i que no estigui amb ella. M'agrades molt com amic, i no vull fer-te mal.

En Píter em travessà amb aquells ulls foscos tan penetrants i em va envair una ombra de dubte. Era fàcil sentir-se atreta per ell. Per un instant em vaig imaginar rebolcant-me al llit amb ell. El desig se'm va revifar. Però m'havia de mostrar ferma. Ell semblava llegir-me els pensaments, perque en comptes de sentir-se decebut, va somriure encara més.

-Dutxa't, descansa, i després parlem.

En Píter em deixà sola a l'habitació i vaig desfer la motxilla. Mentre endreçava les meves poques pertinences en un calaix i  pensava en les darreres hores viscudes, em vaig adonar d'una cosa.  El botcàmera no hi era.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada