dimecres, 4 d’abril del 2012

Desplegament militar

No calia ser una setciències per esbrinar el que estava passant. La meitat dels vehicles voladors de l'Exèrcit sobrevolaven la cúpula en cercles. Escamots militars armats amb escàners travessa-parets es situaven amb moviments estudiats en punts estratègics de la colònia. El Director Hendrik Bildhauer es passejava amunt i avall del vestíbul de la Casa de Demèter, amb la mateixa cara de trasbalsat que el darrer cop que l'havia vist. Els demeterencs es concentraven entre els carrerons dels habitacles a l'espera que algú els expliqués de que anava tot aquell enrenou.

Els optimistes deien que era un simulacre d'evacuació. Els pessimistes, que estaven a punt d'evacuar-nos de debò. Els catastrofistes, que era la fi del món.
El desconcert encara era més gran en adonar-se que Extranet havia estat intervinguda, i no hi havia cap manera d'accedir a Intranet. Alguns colons encuriosits s'apropaven als soldats per intentar treure'n alguna informació, però aquests els feien tornar a les seves vivendes sense dir-los res.

Jo mateixa havia intentat estirar de la llengua a en Sirius, en veure'l davant del Cinc. Estava escanejant el meu habitacle des de fora, i em va demanar perdó per haver d'entrar a escorcollar-ne l'interior. Eren les ordres dels de dalt, i havia d'actuar segons els protocols de seguretat. Si m'hi oposava hauria d'exercir la força contra mi. M'ho va dir com si no em conegués de res, i em va apartar de la porta de forma mecànica, sense emprar la violència, però deixant-me clar que en aquella situació no era cap amiga, sino una civil massa tafanera.
Es mostrava tan poc col·laborador com els seus companys de professió. En aquells moments em va semblar una màquina programada, en comptes d'un humà.

Al cap d'una estona va aparèixer la Tau, que venia del seu habitacle feta un sac de nervis. La Bintou pertanyia a les forces d'elit de l'Aliança. En aquells moments era a l'exterior, pentinant la zona amb l'equip de reconeixement d'en Patterson. No havia pogut contactar amb la Tau per acomiadar-se.
Vaig intentar tranquilitzar la meva amiga, però ella no m'escoltava, estava totalment fora de si. Ella creia que havia passat quelcom terrible i inesperat, perque si fos per alguna raó ja coneguda, la Bintou li n'hauria parlat molt abans. Em pensava que potser es referia a l'atac d'algun gran depredador, o a la descoberta d'algun element tòxic al nostre entorn. Però la seva imaginació anava molt més enllà. Deia que haviem emprenyat els Déus Elementals del planeta. Em va decebre molt aquesta part supersticiosa de la Tau. No m'ho hagués pensat mai, que fos religiosa. Era cert que conservava moltes costums estranyes de la seva cultura, però no m'imaginava que fos tan ancorada en els mites teològics com per a donar-los credibilitat. Jo també creia en les energies universals, però no les anomenava "Déus" ni creia que tinguessin cap mena de voluntat.

Vaig deixar la Tau sola amb les seves cabòries i em vaig tancar al meu cubicle. Necessitava una mica de calma per pensar, però encara sentia els somiqueigs de la meva amiga, que pregava al porxo del Cinc en la seva llengua.

Jo ja m'havia fet una idea del que havia succeït. Ho sospitava , sobretot des que m'havien fet romandre al despatx d'en Bildhauer aquella vegada que semblava tan amoinat, no feia gaires dies. El que cercava l'Aliança no era a fora, sino a dins. No hi havia cap depredador, cap tòxic, cap Déu, que amenacés la nostra existència a Demèter. El perill estava dins la colònia i podia ser que estigués relacionat amb el petit secret que conservava dins l'habitacle. Però també hi havia altres possibilitats, i tot aquell desplegament militar tenia molt més sentit si creia en aquestes darreres suposicions.

Podien haver detectat la presència d'en Píter a la colònia. Podien estar buscant  la Venus si finalment s'havia escapat de la Base Científica.
O potser, ambdues coses alhora.

5 comentaris:

  1. Espectacular!!! La quantitat de misteris que planteges i com els planteges és simplement magnífic, i el fet que els capítols siguin més aviat curtets fa que l'acció passi més ràpidament, no com amb la majoria de llibres, que et trobes dues pàgines de palla per cada una d'acció real.

    Esperaré ansiós les properes entregues de la teva novel·la; i una recomanació, que no sé si ho fas, hauries de registrar-ho al registre de la propietat intel·lectual com a mínim, no és car i sempre constarà com que tu ets l'autora real dels texts per si mai et decideixes a presentar-ho a concursos i algú vol robar-te la idea.

    ResponElimina
  2. Oh! Moltes gràcies pel consell. La veritat és que no m'ho havia plantejat perque temia que no tingués prou qualitat com per a ser plagiat/robat. :P I gràcies per les teves paraules, em fas tenir encara més ganes de continuar la història. Intentaré trobar racons d'inspiració quan tingui una mica de temps lliure. Vaig de bòlit!
    Fins la propera connexió! ^^

    ResponElimina
  3. L'Ona també té facebook, on hi penjo enquestes, imatges, i els avisos de nous capítols. ;) Només has de cercar Ona Gal·làctica al facebook i clicar M'agrada. :)

    ResponElimina
  4. Canvi radical d'escenari, començant l'acció en el mig de la batalla.
    Molt bona entrada!! (com totes del blog) :P
    Segueix així!

    ResponElimina