dimecres, 11 d’abril de 2012

L'endemà del desplegament

La Inger em fitava amb els seus ulls de llop mut. Me l'havia trobat a la base científica, quan em dirigia cap al despatx d'en Pavlichenko per demanar explicacions. El dispositiu militar del dia abans havia finalitzat, però encara hi havia restriccions a l'ús de les xarxes de comunicacions. Intentava contactar amb la Tau a través d'Intranet. I una veu cacofònica resonava al meu cervell. "Accés no permés".
La Bintou i el seu equip de reconeixement encara no havien tornat de l'exterior. La pau havia fet acte de presència a la colònia, però era una pau estranya, com imposada. Tothom es feia preguntes que no s'atrevia a formular en veu alta. Fos el que fos que cercaven els militars, ja ho devien haver trobat.

I ara estava davant el despatx del Cap científic de l'Aliança, un home que no m'inspirava cap confiança, especialment des que havia furgat en els arxius del meu botcàmera sense demanar-me permís. La científica muda em deia més amb els ulls que el que em podria dir amb la veu. Era una invitació al silenci, a no fer preguntes compromeses, a no indagar més del compte. No era pas una mirada hostil. Era un avís subtil d'algú que sabia el que jo volia saber, però que no m'ho podia dir, encara que ho desitjés fer.
De sobte s'obrí la porta del despatx, i un Pavlichenko somrient i extremament afable em convidà a passar. Ja era massa tard per fer-se enrera i tornar cap al Cinc sense fer soroll. Ja que hi era, estava disposada a aprofundir en l'assumpte. Em vaig girar per acomiadar-me de l'Inger, però ja no hi era. El passadís estava totalment desert i em vaig començar a sentir insegura.

-Acompanyi'm, senyoreta Oriona.
-Ona. Digui'm Ona.
-Entesos, senyoreta Ona.

El Doctor em guià a través dels laboratoris. No hi havia ningú. L'ambient estava massa tranquil i em notava en tensió.
-Vinc a informar-me de tot aquest enrenou. És el meu deure com a reportera de la Fundació.

-Ho sé, ho sé. De seguida tindrà els informes a la seva omnieina. -Digué ell mentre accediem a una sala plena de pantalles i arxivadors digitals. -Aquí té uns arxius de l'Aliança que contenen tota la informació disponible sobre el simulacre de posicionament i defensa colonial que van efectuar les forces demeterenques durant la darrera jornada. Els pot descarregar ara mateix, si vol.
-Pretèn que em cregui la versió oficial? Sisplau, que no vaig nèixer ahir. Si fos un simulacre, no haurien tallat les comunicacions d'Intranet. I a hores d'ara encara no s'hi pot accedir a la xarxa. Que va succeir, Doctor Pavlichenko?

La cara del científic s'havia posat tan pàl·lida com la seva bata, i l'expressió de bonhomia havia desaparegut a l'instant. Potser m'havia passat amb el to, però l'efecte de les meves paraules havia causat una reacció que evidenciava que l'havia encertat.

-No sé que la fa pensar que l'estic enganyant, però li ben asseguro que va molt errada. Les xarxes es van desactivar arrel d'una tempesta solar que va afectar els satèl·lits orbitals. -S'escurà la gola i tractà d'aparentar que res no l'havia incomodat.-No li doni més voltes. Si vol, li faré arribar les dades de la tempesta solar a través d'Intranet, quan torni a funcionar.

La tensió li crispava els ulls, i el silenci al nostre voltant era tan feixuc que em sentia els batecs a cau d'orella. Vaig mantenir la calma. No volia generar un conflicte entre la Fundació i l'Aliança, i menys sabent que en Pavlichenko pertanyia a ambdues. Ell tenia prou poder com per acomiadar-me de l'empresa i enfonsar la meva carrera.

-Molt bé, acceptaré el discurs oficial. Però voldria saber per que m'estan posant tants pals a les rodes.
-Que vol dir? -digué fent-se l'orni.
-Ho sap molt bé. M'ha costat molt aconseguir arribar fins al seu despatx. He hagut de signar a mil llocs, emplenar mitja dotzena de formularis i passar molts més controls que de costum. Mai havia hagut de fer tot aquest procés per arribar a vosté. I no vull haver de tornar a fer-ho. Se suposa que hauria de tenir lliure accés a les instal·lacions bàsiques per poder difondre millor els esdeveniments. I fins ara només m'han posat traves. Em dirà que també està relacionat amb la tempesta solar?

-Trobo que està avui molt susceptible, senyoreta Ona...No se'n faci mala sang, però està sent una mica impertinent. -El rostre d'en Pavlichenko adquirí un posat greu. El somriure amistós de la seva benvinguda havia deixat d'existir feia estona, i l'home del meu davant tenia més de militar que de doctor. -Les seves llibertats tenen un límit, com les de tothom. I crec que no li convé aquesta actitut, senyoreta Ona.

-M'està amenaçant, Doctor? -vaig fer sorpresa.
-Això mai. Ni se m'acudiria.-Pretenia ser seriós, però hi vaig intuir un to foteta que no em va agradar gens. -Només la estic aconsellant. Té molta imaginació, i es deixa dur per ella. És normal, és vosté molt jove. Un petit esdeveniment que trenqui amb la rutina que coneix li pot ocasionar certs desequilibris, i més en la situació extraordinària que està vivint, lluny del planeta natal. No s'amoini, el seu cas és molt comú.

-Això ja passa de taca d'oli! M'està tractant de boja? No sóc cap paranoica. Es pensa que no m'adono de res?

_"Calla, insensata!!!_" va dir una veu dins meu. Vaig suposar que era la meva consciència, que recobrava el seny.

En Pavlichenko em llençà una mirada desafiant.
-Prengui's un descans-digué amb un somriure sorneguer -relaxi's, gaudeixi de l'experiència. Ja parlarem més endavant.

Em va acompanyar a la cambra de desinfecció, on esperaven uns operaris de seguretat per acompanyar-me a la sortida. Abans de marxar, vaig veure la Inger a través d'unes mampàres transparents. Em va parlar amb el llenguatge dels signes, movent les mans a poc a poc. Però feia anys que aquella era una llengua morta. No la vaig entendre i li vaig fer adéu amb una mà. Va deixar escapar un suspir de frustració i va girar cua sense acomiadar-se.

Quan vaig arribar al Cinc, Intranet ja funcionava.

7 comentaris:

  1. Al tanto que aquest Pablichenko és perillós!!! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. I l'Ona és molt imprudent. Ai, ai, ai, aviam si tindrà un ensurt...

      Elimina
    2. L'altre dia em rellegint la història em va pillar una paranoia molt gran i era que realment l'Ona estava ingressada en un hospital i tot eren imaginacions seves barrejades amb una mica de realitat xD

      Elimina
    3. D'aquí a poc en penjaré un de nou...;)

      Elimina