diumenge, 8 de setembre de 2013

Ascensió

Arraulits entre les ombres veiem passar els darrers vehicles voladors que marxen cap a la colònia. Les llums de l'edifici s'han apagat i la muntanya on s'erigeix la base científica és una taca fosca que es confón amb el cel nocturn. Els meus companys són al meu voltant, preparats per començar l'ascensió. Ens mirem i assentim amb els caps. És el moment que estavem esperant.

Avancem a quatre grapes muntanya amunt, grimpant pels corriols creats per l'erosió i la pluja, aprofitant roques i arrels per impulsar-nos amunt,  recolzant-nos els uns en els altres en els trams massa inclinats. Semblava més fàcil des de la falda, però és un cim molt elevat. Per això el van triar com a base meteorològica. 

En alguns instants oblido que porto una càrrega humana a dins meu, i em sento lleugera i àgil mentre supero sense dificultats tots els obstacles. Aleshores sempre trobo la mirada d'en Píter més endavant, que es gira i m'ofereix una mà, i em torno a sentir feixuga i maldestra.

-Un darrer esforç i ja hi som- Esbufega la Tau.

-Silenci allà darrera- ens reny en Pòl·lux per missatge telepàtic.

La Tau agafa embranzida i m'avança per ajudar-me a pujar per una paret vertical. En Píter i ella allarguen els seus braços cap a mi i m'agafo a tots dos, fent impuls amb tot el meu cos. Estiren de mi i m'arrossego fins a ells, fregant tot el cos contra la superfície polsegosa de la paret. En Dzeko i la Ghost rebutgen la nostra ajuda i amb un parell de ràpids moviments asoleixen la nostra posició.  En Pòl·lux s'ha aturat a uns metres i fa un gest amb la mà per que ens quedem a on som.  

-Vigila l'entrada, Chipmunk.

 La Tau s'apropa a en Pòl·lux amb la sarbatana a punt, un extrem als llavis, l'altre apuntant cap a les portes. Però abans que s'hagi pogut agenollar per tenir més estabilitat i punteria, en Pòl·lux la empenta cap a nosaltres. 

-Cos a terra! -Ordena telepàticament en Pòl·lux. 

Obeim a l'instant. 

Les llums vermelles d'un sensor de moviment il·luminen un tros de terra a pocs metres d'on som. Les portes del complex científic deuen ser molt a prop. 

-Ja som a l'entrada inferior de la base, i pel que es veu, el sistema de vigilància encara està operatiu . Si la Inger no ha pogut desconnectar el sistema de seguretat, haurem de pujar fins l'hangar, al cim de la muntanya. Esperarem una mica més i si les portes no s'obren, farem dos grups. En Júpiter, l'Ona i jo anirem...

En Pòl·lux deixa la frase a mitges doncs alguna cosa es mou sota els sensors.  Tots aguantem la respiració sense fer cap moviment. Passem uns segons d'incertesa i aleshores tots es giren i se'm queden mirant fixament, amb cara de pomes agres. 

-Què? Que passa? Per que em mireu tots així?-pregunta la meva veu telepàtica. 

Aleshores m'adono que el meu botcàmera no està levitant al meu voltant i que està fent voltes davant les portes hermètiques, impassible a les meves ordres histèriques. 

-Vols fer el favor de controlar la teva joguina!? -m'etziba en Pòl·lux. 

Aconsegueixo fer-lo tornar i comprovo, amb força vergonya, que se m'havia oblidat desprogramar la seva funció de lliure albir. 

-Sort que els sensors només detecten objectius orgànics! -Faig amb una rialleta de circumstàncies per alleujar la mala maror dels demés. 

La Tau s'aguanta una rialla tapant-se la boca amb les mans, però la resta neguen amb el cap fent palesa la seva desaprovació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada